Aigua

Equilibri.

Dia de cel gris que amenaça tempesta de primavera.
Arriba la pluja intensa.
S’allarga més d’un dia.
Sembla que s’atura.
Silenci.
Comença a sortir el sol, és hora de sortir.

Olor de terra mullada…

T’atures un instant a observar i allà on sembla que la calma invaeix el paisatge, descobreixes un petit univers.

L’aigua s’esmuny entre les fulles en forma de gotes imperfectes. Corren, s’uneixen entre elles, llisquen i finalment s’aturen en un punt intentant mantenir l’equilibri per no caure.